Aliments eco? I alguna cosa més…

Escric aquestes lletres des d’un convenciment personal sobre aquest tema tan important. Ja fa prop de 10 anys que vaig decidir cultivar l’hort que el meu pare va comprar només arribar a aquestes terres, enamorat de la seva dona i del paisatge ebrenc. Vaig emprendre així el camí de l’ecologia amb la voluntat d’apostar per la cura de la terra, tractar-la bé, amoixar-la sembrant llavors nostres, no transgèniques, usant sabó potàssic de la fàbrica de sabó de Bestratén, plantant flors per a fer venir la fauna beneficiosa, posant fem de les cabretes de Roque que les té pasturant per la Vall Cervera, cultivant productes de temporada… Així he après també que, segons el moment de l’any, és més favorable el producte d’arrel, o de flor, o de fulla o de fruit… Que segons si la lluna és ascendent o descendent, serà més favorable, o no, sembrar, collir, adobar, podar…

He conegut persones magnifiques que han fet del seu treball a la terra una opció de vida. Apassionant! I quan t’adones que la pròpia vida també guanya gaudint del que ens dona la terra amb aquestes condicions, llavors ja no hi ha retorn. És el camí.

L’home ha de menjar per a viure. És la seva font d’energia. La humanitat sempre s’ha nodrit del que produeix la terra i dels animals, tant del que és silvestre com cultivat o criat. A més, la terra ens ha donat sempre allò que ens cal per alimentar-nos equilibradament: hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines… I la terra pròxima. Les migracions, les conquestes, les invasions, la mescla de cultures i civilitzacions al llarg de la història de la humanitat han fet que coneguem altres aliments d’arreu del món. Així, mengem patates, tomates, espècies… fins i tot el blat procedeix de terres llunyanes…

Ens cal parlar d’ecologia perquè en els darrers 50 anys s’ha produït una transformació molt gran en l’adquisició dels aliments per a menjar. Aquesta transformació ja comença amb la llavor, amb la forma de cultiu, amb la seva procedència… S’ha arribat a un punt, però, en què han saltat els senyals d’alerta: la salut, l’economia local, la sobirania alimentària, la sostenibilitat… Estem al límit! La salut està en perill amb el que estem menjant: aportació deficient de nutrients, risc de malalties, al·lèrgies i intoleràncies alimentàries…

Què és el que hem perdut pel camí i que ens ha fet arribar aquí?

§   Les llavors: de ser locals, les pròpies, actualment la majoria són d’origen transgènic.

§   El cultiu: de combatre algunes plagues amb remeis naturals, de cultivar el que correspon per temporada, de produir quantitats assequibles, hem passat a usar productes químics, a cultivar tot l’any de tot, sigui com sigui, de produir grans quantitats per a un gran comerç…

§   La terra: de tractar-la amb mitjans diguem poc traumàtics, hem passat a forçar-la amb cultius intensius, ruptures de terreny, llançament de químics… cosa que l’ha portat a un esgotament. Molts terrenys estan sobreexplotats.

§   La sobirania alimentària: de menjar del que tenim a prop, hem passat a beure aigua de l’altre costat de Catalunya o de més lluny, de menjar patates de França, taronges del Marroc, a beure llet de terres llunyanes… Els camps pròxims estan abandonats o la producció massiva envaeix els supermercats i les botigues a preus d’escarni. Hem perdut la proximitat del producte, cosa que debilita l’economia pròpia i deixa de donar producte de qualitat… A Catalunya, el 40% del que mengem és d’aquí. La resta ho hem d’importar…

§   El producte de proximitat: seguint amb el punt anterior, la proximitat alimentària és clau per a la salut. Perquè comporta frescor, cap manipulació, amb la conseqüent aportació garantida de nutrients, accessibilitat, abaratiment dels costos de transport; producció limitada, adequada a la població de l’entorn i, per tant, sostenible per a l’agricultor i probablement més rendible. Fa 30 anys teníem una cooperativa de llet a Tortosa, cosa que aportava economia local, producte de proximitat, sobirania alimentària, qualitat del producte, camps en marxa, paisatge propi i cuidat…

§   El producte de temporada: és molt important respectar el temps de cada producte tant pel rendiment de la terra, com de la mateixa planta com de la cobertura en nutrients cíclica que els animals i els humans necessitem. Si la tomata és de l’estiu, mengem-ne a l’estiu. A l’hivern, en menjarem d’envasada o de penjar…

Podem recuperar el que hem perdut? Val la pena? Ja s’estan fent coses…

Ens els darrers 15 anys hi ha una tendència forta a tornar a recuperar allò perdut. Des dels pagesos compromesos i els consumidors convençuts, a les administracions que prioritzen l’agricultura i ramaderia ecològica i el producte de proximitat, com està fent la Generalitat de Catalunya… Podem parlar de l’existència del CCPAE, d’Escoles d’Agricultura Ecològica, com la de Manresa; de revistes que es publiquen, com Agrocultura; de pagesos i cooperatives que estan recuperant llavors autòctones, com el Pep Bové, en Joan Pujantell, Les Refardes i, per tant, s’adapten millor als terrenys i no són transgèniques. A més, el producte propi de la zona, no manipulat també s’adapta més a la persona i al terreny. Li dona més nutrients i el tolera millor. A escala local, hi ha iniciatives de producció ecològica com el vi de la Terra Alta, l’oli de les nostres oliveres, arròs dels nostres arrossars, verdura i fruita dels nostres horts, pa amb blats antics com l’espelta, etc.

Dins del concepte ecològic no podem deixar de banda l’aigua. L’aigua, vital per a l’home, també pateix moltes agressions sobradament conegudes: és un altre camp en què cal insistir. El nostre territori està molt conscienciat gràcies a la labor incansable de la Coordinadora i Plataforma Antitransvasament. Com sabeu, gràcies a la potabilització de l’aigua, la salut de la humanitat va fer un gir de 360º. Hem arribat al punt que bevem aigua envasada perquè no ens fiem de la de l’aixeta… No fa molt podíem beure de les fonts… També és l’aigua amb què reguem els camps de cultiu, i de la qual beuen els animals per a consum humà.

I l’aire que respirem els humans, els animals i les plantes? La contaminació ambiental que patim és també una pèrdua en el camí a la qualitat de vida. I per descomptat, també influeix en tot el que mengem, perquè les plantes, la terra, els animals, també respiren…Us indico aquest enllaç del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya on s’exposa aquest problema, dels contaminants ambientals d’una manera clara i contundent:

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/la_contaminacio_atmosferica/

Per tant, són els elements vitals que cal cuidar entre tots i que estem malmetent: aliments, aigua i l’aire, tots essencial per a la vida dels humans, els animals i les plantes. Tot és un equilibri del qual formem part i, per tant, som susceptibles d’estar afectats pels canvis que s’hi produeixen.

Per concloure, us convido a llegir una entrevista realitzada a la M. Dolors Raigón, investigadora i presidenta de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica. En l’entrevista explica que els aliments ecològics tenen més valor nutritiu i ens protegeixen de malalties. S’ha publicat al web del CCPAE:

http://www.ccpae.org/index.php?option=com_content&task=view&id=698&lang=en#.WICSTlXhB0w

Penso que és un repte per als professionals sanitaris endinsar-nos en el coneixement d’aquest tema. La salut està en joc segons el que mengem. En el moment actual no és una moda, sinó un valor que cal promoure, com hem fet en els darrers anys amb l’activitat física. És una opció necessària des de tots els àmbits de la societat per millorar la salut en tots els aspectes comentats, a més de la sostenibilitat del territori, per la pròpia economia i pel nostre entorn paisatgístic…

Aquests dies ens ha envaït una onada de fred… Què bé que ens manin des de més enllà nostre! Les plantes estan immòbils, gèlides… Ens bombardegen amb notícies d’encariment de la verdura per aquest motiu… Penso en les nostres taronges, mandarines, a peu de camí… Penso en tot el que tenim o que podem tenir al rebost envasat (tomates, samfaina, melmelades, llaunes de tota mena…); penso en les patates, els llegums, en l’arròs… D’això en tenim ara… Amb el fred, ens anirà bé un bon potatge… Ja vindrà el temps de la bleda, l’enciam… Si ara no n’hi ha pel fred, potser és que no ens cal menjar-ne. Amb una altra mirada segurament veurem que tenim el que necessitem per afrontar el que cada dia ens proporciona la terra, el temps atmosfèric…

Eco… i més! No una moda, sinó una opció de vida, una manera de viure, imprescindible per fer possible i sostenible la vida avui i demà al nostre entorn, al nostre planeta Terra.

Rosa Caballol Angelats

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s