Carta de comiat Dr. Marquès

IMG_0021

Fa unes setmanes, amb motiu de la meva jubilació a la sanitat pública, vaig escriure una carta de comiat adreçada als companys i les companyes amb qui he tingut la sort de compartir feina i llocs de feina durant tots aquests anys.

Avui voldria fer arribar el meu comiat a totes les mares i pares, i de manera molt especial, als seus fills i filles. Mares, pares, xiquets i xiquetes que he tingut la sort de poder atendre durant l’exercici de la meva professió.

A totes i tots us vull donar les gràcies per tot el que m’heu aportat. Quan un va al metge té la sensació que el metge li aporta alguna cosa. Normalment és així. Si més no, entrem al despatx del metge amb un problema i sortim amb una possible solució que potser no soluciona el problema, però segurament ens aporta alguna llum (encara que sigui en forma de recepta).

Sempre he intentat treballar pensant en el millor per als xiquets i xiquetes que he atès. No sé si ho he aconseguit. És més: penso que algunes vegades, fins i tot, no hauré acabat d’encertar amb la millor solució per al problema. Les limitacions personals (i també les institucionals) condicionen i pesen.

I malgrat tot, sí que puc dir que sempre he rebut molt dels mal anomenats “clients”. Prefereixo parlar, sense por, de pacients, malalts més que de clients o d’usuaris. Potser per això, tornar a trobar algú que et diu “allò va molt bé” o “gràcies perquè has solucionat el problema” ha estat i és, per a mi, un motiu que m’aporta satisfacció. De la mateixa manera que trobar algú que et diu “no millora” o “encara està igual”, em provoca el repte d’intentar trobar nous camins per solucionar el problema.

Crec que sempre he actuat així, amb errors pels quals demano disculpes.

Però en aquesta carta, als pares i mares… principalment a les mares, voldria demanar una última cosa. Si m’ho permeteu, voldria donar-vos com una recepta molt de sentit comú: estimeu encara més els vostres fills i filles, mostreu-los més sovint el vostre afecte amb paraules, gestos, jocs… dediqueu-los-hi més temps! I, si pels motius que tots sabem, no els podeu dedicar més temps, aprofiteu els temps que els hi dediqueu de forma clara, profunda i educativa.

Sempre m’ha semblat un error educatiu greu que una gran part del temps que els pares i mares comparteixen amb els seus fills sigui… davant la tele!

No penseu que em sento com un avi jubilat que aconsella els altres! De cap manera! Ni avi ni jubilat! Només sóc un metge que, des de l’experiència, recepta la medicina que considera millor per curar molts mals: estimar!

I el mateix demano als més petits: estimeu els de casa vostra!

Moltes vegades, durant la meva trajectòria professional, m’he enfrontat a situacions dures i difícils. I una de les lliçons que m’ha ensenyat el pas del temps és que les situacions difícils i complicades no ho són tant si van acompanyades per un amor incondicional. Hi ha massa egoisme al nostre món que ens fa malbaratar el més noble de nosaltres mateixos.

I una cosa important que també vull dir als pares i mares: estimar també vol dir posar límits. Considero molt important que els pares i les mares tinguem clars els valors amb els quals volem ajudar a créixer els nostres fills. I és a partir d’aquests valors que s’han de marcar els límits. Estic convençut que educar els xiquets i xiquetes amb les eines del càstig i l’autoritat és una forma d’educar passada de moda. Però també estic convençut que els infants necessiten al seu costat algú que els ensenyi a diferenciar què esta bé i què està malament. Els nens i nenes necessiten normes i límits ben definits. I això els permet créixer en llibertat, els fa més forts i decidits per afrontar els diversos problemes que la vida planteja.

I per acabar, demanar-vos a tots, mares i pares… xiquetes i xiquets, el següent: si ens trobem pel carrer i no us dic res, no penseu que és perquè no us faig cas! És que, com sabeu, sóc una mica despistat!
Gràcies per tot el que heu aportat a la meva vida i disculpeu-me si alguna vegada no he estat a la vostra alçada!

Dr. Emili Marquès Soler

Metge Pediatra

Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s