Escric aquestes lletres des d’un convenciment personal sobre aquest tema tan important. Ja fa prop de 10 anys que vaig decidir cultivar l’hort que el meu pare va comprar només arribar a aquestes terres, enamorat de la seva dona i del paisatge ebrenc. Vaig emprendre així el camí de l’ecologia amb la voluntat d’apostar per la cura de la terra, tractar-la bé, amoixar-la sembrant llavors nostres, no transgèniques, usant sabó potàssic de la fàbrica de sabó de Bestratén, plantant flors per a fer venir la fauna beneficiosa, posant fem de les cabretes de Roque que les té pasturant per la Vall Cervera, cultivant productes de temporada… Així he après també que, segons el moment de l’any, és més favorable el producte d’arrel, o de flor, o de fulla o de fruit… Que segons si la lluna és ascendent o descendent, serà més favorable, o no, sembrar, collir, adobar, podar…
He conegut persones magnifiques que han fet del seu treball a la terra una opció de vida. Apassionant! I quan t’adones que la pròpia vida també guanya gaudint del que ens dona la terra amb aquestes condicions, llavors ja no hi ha retorn. És el camí.
L’home ha de menjar per a viure. És la seva font d’energia. La humanitat sempre s’ha nodrit del que produeix la terra i dels animals, tant del que és silvestre com cultivat o criat. A més, la terra ens ha donat sempre allò que ens cal per alimentar-nos equilibradament: hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines… I la terra pròxima. Les migracions, les conquestes, les invasions, la mescla de cultures i civilitzacions al llarg de la història de la humanitat han fet que coneguem altres aliments d’arreu del món. Així, mengem patates, tomates, espècies… fins i tot el blat procedeix de terres llunyanes…
Ens cal parlar d’ecologia perquè en els darrers 50 anys s’ha produït una transformació molt gran en l’adquisició dels aliments per a menjar. Aquesta transformació ja comença amb la llavor, amb la forma de cultiu, amb la seva procedència… S’ha arribat a un punt, però, en què han saltat els senyals d’alerta: la salut, l’economia local, la sobirania alimentària, la sostenibilitat… Estem al límit! La salut està en perill amb el que estem menjant: aportació deficient de nutrients, risc de malalties, al·lèrgies i intoleràncies alimentàries… Continua llegint →